Reflexions

Que millor moment per escriure quan les coses no han anat com pensàvem que anirien. Com bé sabreu, aquestes coses de les que parlo es el que va passar a la diada d’aquest diumenge passat, diada on si el que veus es el resultat esta clar que es una diada per oblidar, així com les dues anteriors d’aquest mateix any (exceptuant la calçotada). Hi ha altres coses que no es quedaran reflectides enlloc però que sens dubte són les que verdaderament tenen sentit, des de la canalla que va caure i va tornar a pujar, com les paraules d’ànims que s’estan enviant, fins el post-diada que veurem com anirà.


Sincerament, jo no vaig sortir massa tocat, ja fa uns dies que he assimilat que aquest començament de temporada toca fer un parell de passes enrere, i ensurts com aquest ens han de servir per veure com busquem un equilibri entre fer les passes enrere i el mantenir el nivell assolit en aquest últims 2 anys. Es una tasca que per mi es complexa, mentiria si digues que no em costa plantar-me a diades baixant el llisto que teníem l’any passat a aquestes mateixes alçades i saben que costaria ben poc pujar-lo una mica. És el que hi ha i és el que toca, i quan abans ens ho fiquem al cap millor. Per tant a cada diada i a cada assaig tenim que veure el got mig ple, si el volem veure mig buit segur que el veiem, però no aporta res.


Aquest començament de temporada serà dur en quan a resultats si mirem rankings, fem comparacions amb altres colles de més o menys el mateix nivell, si mirem els resultats de l’anterior temporada, etc.. Però si volem fer un pas endavant tenim que tenir una etapa de transició, i aquesta etapa la Tècnica ha decidit que tocava ara.


Podem estar discutint si era el moment o no era el moment, podem discutir com es te que fer, podem discutir infinitats de coses però si aquests darrers anys celebràvem tots plegats els èxits assolits, aquest cop toca dona el callo i més que mai recolzar als nostres representats tècnics en les decisions que prenguin. I amb recolzar no sol vull dir donar paraules d’ànims sinó més que mai fer un esforç tots plegats i ajudar amb la feina que s’està fent  (feina que a curt termini costarà de veure), ser gent als assajos per fer proves amb cara i ulls, intentar entendre les decisions que es preguin, no encetar debats que no porten enlloc, entre tots ens tenim que marcar un sol camí, torno a repetir, un sol camí. No porta a enlloc critiques destructives o comentaris fets sense pensar massa i que poden repercutir negativament. Es ben cert que les coses sempre es poden fer millor, si més no tenim que confiar amb la gent que hem escollits com representants, segur que molt cops la decisió no serà l’encertada, però si la que creiem que serà la millor per la colla.


Podem estar parlant de trivialitats tot el temps, però si de veritat volem que la cosa tiri cap endavant tots tenim que ficar el nostre granet de sorra. Ara es quan el lema de la samarreta que tothom lluïa diumenge pren sentit, ara veurem si això s’ha quedat solament inscrit en una samarreta o si veritat es el que pensem i el que volem. Si ho volem esta clar el que tenim que fer, primera prova de foc l’assaig de dimarts i divendres.


Os recomano que veieu alguna conferència d’Emilio Duro (http://www.bandejadeentrada.es/2010/06/emilio-duro-optimismo-e-ilusion.html), segurament diu moltes trivialitats i coses molt obvies que ens han dit moltes vegades, però de vegades cal que les tornem a escoltar. Potser ara es el moment.


Ens veiem a l’assaig.