Que millor moment per escriure quan les coses no han anat com pensàvem que anirien. Com bé sabreu, aquestes coses de les que parlo es el que va passar a la diada d’aquest diumenge passat, diada on si el que veus es el resultat esta clar que es una diada per oblidar, així com les dues anteriors d’aquest mateix any (exceptuant la calçotada). Hi ha altres coses que no es quedaran reflectides enlloc però que sens dubte són les que verdaderament tenen sentit, des de la canalla que va caure i va tornar a pujar, com les paraules d’ànims que s’estan enviant, fins el post-diada que veurem com anirà.
Sincerament, jo no vaig sortir massa tocat, ja fa uns dies que he assimilat que aquest començament de temporada toca fer un parell de passes enrere, i ensurts com aquest ens han de servir per veure com busquem un equilibri entre fer les passes enrere i el mantenir el nivell assolit en aquest últims 2 anys. Es una tasca que per mi es complexa, mentiria si digues que no em costa plantar-me a diades baixant el llisto que teníem l’any passat a aquestes mateixes alçades i saben que costaria ben poc pujar-lo una mica. És el que hi ha i és el que toca, i quan abans ens ho fiquem al cap millor. Per tant a cada diada i a cada assaig tenim que veure el got mig ple, si el volem veure mig buit segur que el veiem, però no aporta res.
Aquest començament de temporada serà dur en quan a resultats si mirem rankings, fem comparacions amb altres colles de més o menys el mateix nivell, si mirem els resultats de l’anterior temporada, etc.. Però si volem fer un pas endavant tenim que tenir una etapa de transició, i aquesta etapa la Tècnica ha decidit que tocava ara.
Podem estar discutint si era el moment o no era el moment, podem discutir com es te que fer, podem discutir infinitats de coses però si aquests darrers anys celebràvem tots plegats els èxits assolits, aquest cop toca dona el callo i més que mai recolzar als nostres representats tècnics en les decisions que prenguin. I amb recolzar no sol vull dir donar paraules d’ànims sinó més que mai fer un esforç tots plegats i ajudar amb la feina que s’està fent (feina que a curt termini costarà de veure), ser gent als assajos per fer proves amb cara i ulls, intentar entendre les decisions que es preguin, no encetar debats que no porten enlloc, entre tots ens tenim que marcar un sol camí, torno a repetir, un sol camí. No porta a enlloc critiques destructives o comentaris fets sense pensar massa i que poden repercutir negativament. Es ben cert que les coses sempre es poden fer millor, si més no tenim que confiar amb la gent que hem escollits com representants, segur que molt cops la decisió no serà l’encertada, però si la que creiem que serà la millor per la colla.
Podem estar parlant de trivialitats tot el temps, però si de veritat volem que la cosa tiri cap endavant tots tenim que ficar el nostre granet de sorra. Ara es quan el lema de la samarreta que tothom lluïa diumenge pren sentit, ara veurem si això s’ha quedat solament inscrit en una samarreta o si veritat es el que pensem i el que volem. Si ho volem esta clar el que tenim que fer, primera prova de foc l’assaig de dimarts i divendres.
Os recomano que veieu alguna conferència d’Emilio Duro (http://www.bandejadeentrada.es/2010/06/emilio-duro-optimismo-e-ilusion.html), segurament diu moltes trivialitats i coses molt obvies que ens han dit moltes vegades, però de vegades cal que les tornem a escoltar. Potser ara es el moment.
Ens veiem a l’assaig.
martes, 22 de marzo de 2011
viernes, 3 de septiembre de 2010
Podem morir d'èxit?
Desprès de parlar en post anteriors de tot el que hem evolucionat en poc temps, de que volem assolir en un futur pròxim, plantejo les següents qüestions:
-Podem morir d'èxit?
-Pot ser qué per voler correr massa deixem de sentar unes bases solides?
-Pot ser qué per voler correr massa deixem de sentar unes bases solides?
-Tindríem que centrar-nos en els castells assolits fins data d'avui i oblidar-nos de reptes superior?
-Pot ser que el nivell de la colla no creixi amb concordança amb els castellers que la composen?
Jo ho tinc clar, se el que vull, però no tinc tant clar que es el que vol la colla, ni quin es el millor Camí (no vui caure ens obvietats com: "sempre es te que fixa unes bases fortes per créixer" "tenim que consolidar bé el castells inferiors per poder pensar en superiors", tot això ho tinc clar, però crec que mai i torno a repetir mai, ens podem marcar un sostre, el sostre ve marcat per les circumstancies de cada moment, i aquestes circumstancies les tenim que amol-dar al que volem, si falta gent, la busquem, si falta motivació, la trovem on sigui, si ens falta nivell tècnic assagem més, però si tots remem amb el mateix rumb la cosa es més fàcil.
I crec que aquesta última frase es la resposta a tot i la que porta a la pregunta final: quina colla volem? una colla que es mantingui en castells de 7 i no tinguem que patir massa i anem a passar-ho bé, o volem una colla que cada cop aspiri a coses més grans (que ens podran assolir o no, però si més no ens ho podrem plantejar). Jo vui aquesta segona opció i que quedir clar que aquesta afirmació no significa que vulgui estirar més el braç que la màniga, però si que tinguem unes ambicions i lluitem per assolir-les.
Tinc clar que hi ha tantes opinions com persones, i sobre paper la resposta es que tenim que buscar un equilibri, però mullem-nos una mica, cap a on tenim que tirar?
Espero els vostres comentaris
Avui de regal i dedicat al Joan pinyes (ex o no) Casteller del Poble Sec i ara de la Joves de Valls, os deixo un vídeo de la primera tripleta descarregada en el segle XX per la Joves de Valls:
Jo ho tinc clar, se el que vull, però no tinc tant clar que es el que vol la colla, ni quin es el millor Camí (no vui caure ens obvietats com: "sempre es te que fixa unes bases fortes per créixer" "tenim que consolidar bé el castells inferiors per poder pensar en superiors", tot això ho tinc clar, però crec que mai i torno a repetir mai, ens podem marcar un sostre, el sostre ve marcat per les circumstancies de cada moment, i aquestes circumstancies les tenim que amol-dar al que volem, si falta gent, la busquem, si falta motivació, la trovem on sigui, si ens falta nivell tècnic assagem més, però si tots remem amb el mateix rumb la cosa es més fàcil.
I crec que aquesta última frase es la resposta a tot i la que porta a la pregunta final: quina colla volem? una colla que es mantingui en castells de 7 i no tinguem que patir massa i anem a passar-ho bé, o volem una colla que cada cop aspiri a coses més grans (que ens podran assolir o no, però si més no ens ho podrem plantejar). Jo vui aquesta segona opció i que quedir clar que aquesta afirmació no significa que vulgui estirar més el braç que la màniga, però si que tinguem unes ambicions i lluitem per assolir-les.
Tinc clar que hi ha tantes opinions com persones, i sobre paper la resposta es que tenim que buscar un equilibri, però mullem-nos una mica, cap a on tenim que tirar?
Espero els vostres comentaris
Avui de regal i dedicat al Joan pinyes (ex o no) Casteller del Poble Sec i ara de la Joves de Valls, os deixo un vídeo de la primera tripleta descarregada en el segle XX per la Joves de Valls:
jueves, 26 de agosto de 2010
Podem assolir un castell de 8 a curt termini?
Avui, tal com podeu intuir pel títol, faré una reflexió de si es possible per una colla com nosaltres poder assolir, si més no plantejar-se’l per portar a plaça, un castell de 8 pisos.
De inici hi ha que dir que per una colla fer un castell de un pis superior al seu nivell es una pas important. Per tant, hi ha que partir de la premissa que no es gens fàcil, encarà que quan portes una línea ascendent així ho sembli.
-Por al reptes superiors. Sona raro, però es així, crec que som una mica incrèduls. Sol fa falta acordar-se dels comentaris quan estàvem preparant les primeres proves del 5d7, sobretot de la gent del tronc. O recordeu totes les critiques que van rebre les primeres proves del 3d7a? (i ja veureu que aquest castell serà el que més farem aquesta temporada de la gamma alta de 7).
Abans de fer la reflexió de quina estructura tindríem que plantejar-nos més en serio, si el 3 o 4, a mode de resum dir que tenim les peces per poder assolir un castell de 8 i crec que si ens fiquéssim en serio el veuríem aviat, i quan dic aviat dic l’any vinent. Però tot passar per ser unes 20-30 persones fixes més a cada assaig. Això garantiria poder fer les proves en condicions i assajar una pinya com cal. També que la gent de tronc que anés a aquest castell estigues les dues hores a tots el assajos (ara arriba un tard, desprès un marxa més aviat). Si aquest mes de setembre, des de el primer assaig, fóssim regularment 70 o 80 persones a cada assaig el veurem més aviat del que penséssim, però ara mateix, ser aquesta quantitat de gent en tots els assajos es molt i molt difícil.
Per finalitzar, vui entrar amb el debat de quina seria l’estructura escollida per pujar-la un pis. Jo soc partidari de anar assajant les dues (ara ho argumentaré), però si os tinguéssiu que decantar per una, quina seria la vostra escollida?
Crec que tothom de la colla veu que tenim força millor el 3 que el 4, això es indubtable, però si tenim que pujar un pis no ho tinc tant clar. Sembla que tindríem que decantar-nos pel 3 perquè si el tenim millor pues es lògic, i a més a més el quatre es surt com un xurro. Però exceptuant algun cas puntual, les colles que proven per primer cop un castell de 8 ho fan amb el 4, a nivell de tronc no es tant tècnic com el tres, pot estar molt lleig però es molt més defensable i per tant pot aguantar moltes més rebrincades. La pega del 4, es que es necessària molta més gent a nivell de pinya, tant per assajar-lo com per portar-lo a plaça, crec que son necessaris 4 cordons bons, que ara mateix no els tenim.
I com no tindria clar per quin apostar (no sempre hi ha que seguir el curs natural, o si, qui sap). Jo aniria treballant les dues estructures, anar treballant aquestes estructures passaria per treballar el 3 i 4 de 7 com si els quarts fossin cinquens, els terços quarts, etc.., de tal forma que no deixaríem de treballar els castells que tenim que seguir portant a plaça fins que arribi l’anhelat 8. Això si, tingueu en compte, que per molt que treballem, fins que no tinguem un gruix de gent més gran, serà inviable.
Vosaltres que penseu?: es un castell inviable per nosaltres? Es un castell que podríem assolir a un any vista, a dos, a tres? Es realment factible si seguim en aquesta línea? Creieu que tindríem que marcar-lo com un objectiu imminent i treballar de cara a assolir aquest castell sacrificant altres?
A continuació os deixó les pinyes d'un 3 i d'un 4 perquè conteu vosaltres mateixos quanta gent en necessaria per tenir 4 cordons bons per cada castell. Pel qui no vulgui perdre el temps contant os dono uns numeros aproximats per fer aquests castells amb un minims de garanties
El 4: 85 persones de pinya + 9-10 persones últim cordo + 16 persones de tronc + canalla
De inici hi ha que dir que per una colla fer un castell de un pis superior al seu nivell es una pas important. Per tant, hi ha que partir de la premissa que no es gens fàcil, encarà que quan portes una línea ascendent així ho sembli.
Dit això, exposaré el que crec que es fa falta per poder-se’l plantejar amb una perspectiva clara de portar-lo a plaça:
-Com diuen, els castells es comencen per dalt, i crec que aquí esta un de les claus. Tenim que aconseguir un pom més petit, treballar amb dosos com toca i que la canalla sàpiga que així es te que fer. Tenim dosos “petits” que tenen la tècnica suficient per fer-ho, sol els hi falta creure-ho, tant a ells com als que van a sobre seu. S’ha treballat força aquest any amb aquest tema, però tenen que fer un canvi de xip a nivell de coco.
-A l’assaig podríem col•locar cinquens en un castell net a cada assaig, el problema ve quan volem col•locar alguna cosa més, es podria fer perfectament, però no ho podem fer per falta de gent envoltant, no podem fer bogeries. Crec que amb gent envoltant, podríem amb poc temps aconseguir ficar acotxador a un 4d7net. I quan parlo de poc temps, parlo amb un dos mesos treballant en serio i tenen tota la gent a cada assaig.
-Por al reptes superiors. Sona raro, però es així, crec que som una mica incrèduls. Sol fa falta acordar-se dels comentaris quan estàvem preparant les primeres proves del 5d7, sobretot de la gent del tronc. O recordeu totes les critiques que van rebre les primeres proves del 3d7a? (i ja veureu que aquest castell serà el que més farem aquesta temporada de la gamma alta de 7).
-Falta de uns cordons de pinya fixes i constants a l’assaig. Això va lligat amb la falta de gent a l’assaig. Desprès entraré amb el debat de quin seria el castell de 8 a fer, si el 4 o 3. Però independentment de quin sigui, fa falta que tinguem un primer cordo, un equip de baixos (crosses, contrafort, agulla) constant. Si ens ho volem plantejar en serio tenim que tenir presses molt bé les mides, no podem canviar un baix així per així a última hora, o treballar amb un baix d’alçada diferent perquè el que va al castell falta a assaig. I sobre tot poder assajar la pinya com cal, molt cops no podem assajar la pinya del 4 per falta de gent, de fet, no la podem assajar quasi mai, i si ja ens les veiem per col•locar quarts a una pinya de 4d7, difícilment podrem assajar el 4d8, ja que a ver qui col•loca el tronc del castell de 8 a sobre d’una pinya de circumstàncies amb un cordo.
Abans de fer la reflexió de quina estructura tindríem que plantejar-nos més en serio, si el 3 o 4, a mode de resum dir que tenim les peces per poder assolir un castell de 8 i crec que si ens fiquéssim en serio el veuríem aviat, i quan dic aviat dic l’any vinent. Però tot passar per ser unes 20-30 persones fixes més a cada assaig. Això garantiria poder fer les proves en condicions i assajar una pinya com cal. També que la gent de tronc que anés a aquest castell estigues les dues hores a tots el assajos (ara arriba un tard, desprès un marxa més aviat). Si aquest mes de setembre, des de el primer assaig, fóssim regularment 70 o 80 persones a cada assaig el veurem més aviat del que penséssim, però ara mateix, ser aquesta quantitat de gent en tots els assajos es molt i molt difícil.
Per finalitzar, vui entrar amb el debat de quina seria l’estructura escollida per pujar-la un pis. Jo soc partidari de anar assajant les dues (ara ho argumentaré), però si os tinguéssiu que decantar per una, quina seria la vostra escollida?
Crec que tothom de la colla veu que tenim força millor el 3 que el 4, això es indubtable, però si tenim que pujar un pis no ho tinc tant clar. Sembla que tindríem que decantar-nos pel 3 perquè si el tenim millor pues es lògic, i a més a més el quatre es surt com un xurro. Però exceptuant algun cas puntual, les colles que proven per primer cop un castell de 8 ho fan amb el 4, a nivell de tronc no es tant tècnic com el tres, pot estar molt lleig però es molt més defensable i per tant pot aguantar moltes més rebrincades. La pega del 4, es que es necessària molta més gent a nivell de pinya, tant per assajar-lo com per portar-lo a plaça, crec que son necessaris 4 cordons bons, que ara mateix no els tenim.
I com no tindria clar per quin apostar (no sempre hi ha que seguir el curs natural, o si, qui sap). Jo aniria treballant les dues estructures, anar treballant aquestes estructures passaria per treballar el 3 i 4 de 7 com si els quarts fossin cinquens, els terços quarts, etc.., de tal forma que no deixaríem de treballar els castells que tenim que seguir portant a plaça fins que arribi l’anhelat 8. Això si, tingueu en compte, que per molt que treballem, fins que no tinguem un gruix de gent més gran, serà inviable.
Vosaltres que penseu?: es un castell inviable per nosaltres? Es un castell que podríem assolir a un any vista, a dos, a tres? Es realment factible si seguim en aquesta línea? Creieu que tindríem que marcar-lo com un objectiu imminent i treballar de cara a assolir aquest castell sacrificant altres?
A continuació os deixó les pinyes d'un 3 i d'un 4 perquè conteu vosaltres mateixos quanta gent en necessaria per tenir 4 cordons bons per cada castell. Pel qui no vulgui perdre el temps contant os dono uns numeros aproximats per fer aquests castells amb un minims de garanties
El 4: 85 persones de pinya + 9-10 persones últim cordo + 16 persones de tronc + canalla
El 3: 63 persones de pinya + 6-7 persones últim cordo + 14 persones de tronc + canalla
jueves, 19 de agosto de 2010
El nostre 5d7
El post d'avui va dedicat a un castell, el 5d7, castell que vam assolir per primera vegada a la Diada de Tardor de l'any passat (11 novembre 2009).
Aquest és un castell que especialment a mi m'agrada força ja que es necessita molta gent preparada tècnicament tant a pinya com a tronc i per tant denota els recursos necessaris per poder-lo portar a plaça.
Aquest any l’hem tornat a fer! I l’hem pogut fer abans de les vacances d’agost, també cal dir que era un objectiu des de començament de temporada i per això s’han fet molts 5d6 sempre que ha estat possible. De totes formes em tingut un parell de contratemps que han fet reestructurar tot el tronc del 5, i el 5d7 que es va fer a la Diada de l’aniversari. Poc té a veure amb el tronc que s’estava preparant, en concret al pom de dalt.
Anem per parts
Un dels objectius d'aquesta temporada era formar més dosos, ja que en aquesta posició anem una mica justos de recursos. Vam conseguir fer un pom del 5 amb canalla bastant petita i vam fer varius 5d6 amb aquest tronc. Les proves de 5d5 netes sortien molt bé, però a l'hora de pujar un pis amb proves de 5d6 netes, la canalla es feia enrere, a aquesta indecisió de la canalla es va sumar que una dos al seu debut en un castell de 7 va caure i va ser baixa durant una bona temporada. A part, l'altre dos de la torre ho va deixar al poc temps.
Així que ens plantàvem als mesos de maig-juny sense tenir un pom definit per aquest castell, es va plantejar portar-lo a plaça pel 30 de maig, però degut a dues baixes més de tronc es va descartar aquesta possibilitat. Finalment es va decidir que per la diada d'aniversari seria el dia on es provaria per primer cop aquest any. Vistos els problemes que teníem amb el pom petit d'aquest castell, es va decidir apostar per un pom més adult / madur però més solvent i amb el qual la canalla hi tenia total confiança.
A una setmana per la diada d'aniversari descarregàrem el castell net a l'assaig, amb el mateix tronc amb el que vam fer el primer, canviant un segon, i fent un canvi de la quarta de la buida per la quarta de la plena, el tronc restant era exactament igual. A nivell de pinya es va poder fer el divendres previ la pinya d'aquest castell fins a quarts amb molt bones sensacions. (pinya que sol podem fer en contades ocasions per falta de gent a l'assaig)
A nivell de baixos, canvia algun respecte el de l'any passat (si no m'equivoco un baix de la torre) i a la pinya si que canvien varies posicions.
Resumint, castell que crec que tenim bastant a l'abast per poder-lo repetir més cops aquest any si som la suficient gent i es poden fer proves amb tot el tronc a l'assaig. A nivell de pinya seria interessant poder comptar amb la gent suficient per, al menys, els divendres poder fer la pinya, si fos així crec que el podríem tirar encarà molt més cops. Esperem que el segon tram de temporada podem rebaixar pes al tronc baixant gent a pisos inferiors, i això passa per què la canalla es cregui els dosos petits.
Per finalitzar el post m’agradaria invitar-vos a que deixeu els vostres comentaris a la següent pregunta: Com creieu que tindríem que preparar aquest castell de cara al segon tram de temporada? Per exemple treballant amb els dos poms, treballant solament amb el pom petit, treballant amb els dos poms però pensant més que el pom que es portarà a plaça es amb el que hem fet l’últim 5d7. Dono per suposat que l’opció ideal es treballar els dos, però conteu que les proves a l’assaig son limitades i apart d’aquest castells hi ha altres construccions per assajar, així que os demanaria que reflexionéssiu i em doneu una resposta bastant argumentada del que penseu, amb això vull dir que es lògic assajar els dos però sempre tenim que tenir una idea més ferma de per quim pom apostar i quin tempo ens marquen per portar-lo a plaça.
Espero impacient els vostres comentaris.
Aquest és un castell que especialment a mi m'agrada força ja que es necessita molta gent preparada tècnicament tant a pinya com a tronc i per tant denota els recursos necessaris per poder-lo portar a plaça.
Aquest any l’hem tornat a fer! I l’hem pogut fer abans de les vacances d’agost, també cal dir que era un objectiu des de començament de temporada i per això s’han fet molts 5d6 sempre que ha estat possible. De totes formes em tingut un parell de contratemps que han fet reestructurar tot el tronc del 5, i el 5d7 que es va fer a la Diada de l’aniversari. Poc té a veure amb el tronc que s’estava preparant, en concret al pom de dalt.
Anem per parts
Un dels objectius d'aquesta temporada era formar més dosos, ja que en aquesta posició anem una mica justos de recursos. Vam conseguir fer un pom del 5 amb canalla bastant petita i vam fer varius 5d6 amb aquest tronc. Les proves de 5d5 netes sortien molt bé, però a l'hora de pujar un pis amb proves de 5d6 netes, la canalla es feia enrere, a aquesta indecisió de la canalla es va sumar que una dos al seu debut en un castell de 7 va caure i va ser baixa durant una bona temporada. A part, l'altre dos de la torre ho va deixar al poc temps.
Així que ens plantàvem als mesos de maig-juny sense tenir un pom definit per aquest castell, es va plantejar portar-lo a plaça pel 30 de maig, però degut a dues baixes més de tronc es va descartar aquesta possibilitat. Finalment es va decidir que per la diada d'aniversari seria el dia on es provaria per primer cop aquest any. Vistos els problemes que teníem amb el pom petit d'aquest castell, es va decidir apostar per un pom més adult / madur però més solvent i amb el qual la canalla hi tenia total confiança.
A una setmana per la diada d'aniversari descarregàrem el castell net a l'assaig, amb el mateix tronc amb el que vam fer el primer, canviant un segon, i fent un canvi de la quarta de la buida per la quarta de la plena, el tronc restant era exactament igual. A nivell de pinya es va poder fer el divendres previ la pinya d'aquest castell fins a quarts amb molt bones sensacions. (pinya que sol podem fer en contades ocasions per falta de gent a l'assaig)
A nivell de baixos, canvia algun respecte el de l'any passat (si no m'equivoco un baix de la torre) i a la pinya si que canvien varies posicions.
Resumint, castell que crec que tenim bastant a l'abast per poder-lo repetir més cops aquest any si som la suficient gent i es poden fer proves amb tot el tronc a l'assaig. A nivell de pinya seria interessant poder comptar amb la gent suficient per, al menys, els divendres poder fer la pinya, si fos així crec que el podríem tirar encarà molt més cops. Esperem que el segon tram de temporada podem rebaixar pes al tronc baixant gent a pisos inferiors, i això passa per què la canalla es cregui els dosos petits.
Per finalitzar el post m’agradaria invitar-vos a que deixeu els vostres comentaris a la següent pregunta: Com creieu que tindríem que preparar aquest castell de cara al segon tram de temporada? Per exemple treballant amb els dos poms, treballant solament amb el pom petit, treballant amb els dos poms però pensant més que el pom que es portarà a plaça es amb el que hem fet l’últim 5d7. Dono per suposat que l’opció ideal es treballar els dos, però conteu que les proves a l’assaig son limitades i apart d’aquest castells hi ha altres construccions per assajar, així que os demanaria que reflexionéssiu i em doneu una resposta bastant argumentada del que penseu, amb això vull dir que es lògic assajar els dos però sempre tenim que tenir una idea més ferma de per quim pom apostar i quin tempo ens marquen per portar-lo a plaça.
Espero impacient els vostres comentaris.
viernes, 6 de agosto de 2010
Una mica de números
El post d’avui es per mostrar l’evolució que hem fet aquests tres anys amb una mica de dades.
Primer de tot dir que ho faig a tres anys vista per dues raons, la primera es que fa tres anys des de que vaig entrar a l’equip de tècnica, i la segona que les dades que ha passat el Benet referent als castells assolits en cada diada també son de tres anys enrere.
Les dades fan referència al primer tram de temporada, que va des de febrer fins juliol.
ANY 2008
Primer de tot dir que ho faig a tres anys vista per dues raons, la primera es que fa tres anys des de que vaig entrar a l’equip de tècnica, i la segona que les dades que ha passat el Benet referent als castells assolits en cada diada també son de tres anys enrere.
Les dades fan referència al primer tram de temporada, que va des de febrer fins juliol.
ANY 2008
Com a comentari dir que es van assolir dos 3d7 i es van fer dos intents desmuntats de 3d7 i dos de 4d7.
A destacar:
-En el segon tram de temporada es va fer per primer cop un castell de 7 fora de la ciutat de Barcelona, en concret va ser a les Festes Major de la Salud, a la ciutat de Badalona.
-En tota la temporada es fan set castells de 7, dos més que fa 5 anys quan es van assolir cinc. (any 2003).
ANY 2009
A destacar:
-En el segon tram de temporada es va fer per primer cop un castell de 7 fora de la ciutat de Barcelona, en concret va ser a les Festes Major de la Salud, a la ciutat de Badalona.
-En tota la temporada es fan set castells de 7, dos més que fa 5 anys quan es van assolir cinc. (any 2003).
ANY 2009
L’any 2009 en comparació a l’anterior ja es comença a apreciar una millora apreciable en el que respecta al nivell de castells assolits el primer tram de temporada. Es va aconseguir descarregar set 3d7 i dos 4d7, en total nou castells de 7 versus els dos de l’any anterior en la mateixa època.
A tenir en compte d’aquest any:
-S ’aconsegueix descarregar per primer cop dos castells de 7 en una mateixa actuació. Fins a aquella data solament s’havia descarregat el 4d7 i carregat el 3d7 en dues ocasions. I aquest fet es va aconseguir en la segona actuació rellevant d’aquest any.
- A l’última diada d’aquest primer tram es va provar per primer cop a l’historia de la colla un castell del anomenats de 7.5, el 4d7a (o 4d7 amb el pilar).
-En actuacions de més o menys rellevància (excloent diades actuant sols o actuacions “comercials”) es pot portar a plaça un castell de 7 mínim.
-El primer tram de temporada també va estar marcat pels molts intents desmuntats del 4d7, fins a quatre.
-Aquest any es carrega per primer cop el 4d7a i es descarrega dos cops més.
-Per primer cop es fan tres castells de 7 en una mateixa actuació, i aquest fet es va poder repetir fins 4 vegades durant tot l’any.
-Es porta a plaça i es descarrega per primer cop el 5d7.
ANY 2010
A tenir en compte d’aquest any:
-S ’aconsegueix descarregar per primer cop dos castells de 7 en una mateixa actuació. Fins a aquella data solament s’havia descarregat el 4d7 i carregat el 3d7 en dues ocasions. I aquest fet es va aconseguir en la segona actuació rellevant d’aquest any.
- A l’última diada d’aquest primer tram es va provar per primer cop a l’historia de la colla un castell del anomenats de 7.5, el 4d7a (o 4d7 amb el pilar).
-En actuacions de més o menys rellevància (excloent diades actuant sols o actuacions “comercials”) es pot portar a plaça un castell de 7 mínim.
-El primer tram de temporada també va estar marcat pels molts intents desmuntats del 4d7, fins a quatre.
-Aquest any es carrega per primer cop el 4d7a i es descarrega dos cops més.
-Per primer cop es fan tres castells de 7 en una mateixa actuació, i aquest fet es va poder repetir fins 4 vegades durant tot l’any.
-Es porta a plaça i es descarrega per primer cop el 5d7.
ANY 2010
El primer tram de la temporada present estem trencant tots els registres aconseguits els dos últims anys i seguim en una constant progressió.
A tenir en compte d’aquest any:
-Actualment portem setze castells de 7 descarregats i un carregat, en total disset castells de 7 assolits, dels quals 5 son de 7.5. En tot l’any passat es van fer 24, i en el primer tram de temporada 9.
-Es descarrega per primer cop la classica de 7 (3d7, 4d7 i 2d6).
-Es descarrega per primer cop tres castells de 7.5 en una mateixa actuació.
-Es porten dos castells de 7 per l’actuació de Santa Eulalia (mai havien fet un castell de 7 per aquesta actuació).
-Estrenem un castell nou, el 3d7a
Os deixo una gràfica amb els castells de 7 assolits el primer tram de temporada durant aquests tres anys:
martes, 3 de agosto de 2010
Un mes de vacances i de valoracions
Ja fa dies que em ronda pel cap activar aquest bloc i escriure amb regularitat, fins ara no he trobat el moment o les ganes per fer-ho, també es degut a que no em veia/veig en cor de escriure sovint, i començar-lo per tenir-lo abandonat no se si ho vull fer. De totes formes, com diuen, qui no arrisca no pisca, així que tornarem a provar, i a ver si amb una mica de sort cada setmana trobo un petit forat per poder explicar els meus pensaments referents a la colla blaucel.
Ahir vaig tornar a la feina després de 15 dies de vacances, 15 dies que m’han fet desconnectar de varies coses, també m’han fet desconnectar una mica de castells, que ja em tocava, i dic una mica perquè he anat seguit l’actualitat castellera via internet, això si, sense tenir la pressió/obligació de preparar els assajos de dimarts i divendres. No se que te la meva feina, que cada cop que baixo a fer un piti començo a pensar amb castells, millor dit, començo a pensar amb els pròxims objectius que m’agradaria assolir.
Avui m’ha vingut al cap la torre de 7 o dos de 7 (cada un que li digui com li doni la gana), porto tot el dia pensant amb aquest castell, pensant si seriem capaços de tenir-lo per La Mercè, millor dit, somiant que el fèiem per La Mercè. Soc realista i se que encarà li queda molt assaig a aquest castell, però les proves fetes a l’assaig em donen moltes esperances, tenim un tronc més o menys definit, i sol falta que la canalla se’l cregui. Espero que a la volta de vacances tinguem aquest castell com el proper objectiu, potser no arriba aquesta temporada, però tota la feina feta servirà per la temporada vinent. De totes formes crec que aquest castell sortirà en breu, li falta fer aquell “clic” i el tindrem, potser es una visió massa optimista, però les sensacions que tinc son bones, no serà un castell fàcil per nosaltres, però tenim que apostar i creure que el podem fer.
Veig que la majoria de gent que més o menys “controla” una mica de castells el veu com un objectiu molt i molt difícil i veu el castell molt lluny, potser, com he dit abans, la meva visió es massa optimista, però opino que la seva massa pessimista o conservadora. Si depengués directament de mi apostaria per ficar-li una data, se que es un castell que el tens o no el tens i el tema de voler-ho tirar-ho per una data en concret pot fer que fem un pas enrere si ens precipitem a l’hora de portar-lo a plaça, però es convenient ficar-se una data per així treballar-lo amb condicions i amb un mínim de pressió que sempre fa que la concentració sigui més gran.
A mode d’exemple, dir que l’any passat, encarà que s’havia treballat, no teníem un 5d7 que donès garànties, però s’havia de fer per la diada de Tardor, i a l’assaig previ el vam descarregar net, el primer cop que es feia a l’assaig, i a la Diada, ningú es creia que el descarregaríem i menys després de la caiguda del 4d7a, però la concentració de tothom va fer que aquell castell sembles fàcil per nosaltres (sincerament crec que es el castell en el que he vist més concentració de tots els que hem fet), aquest any portàvem el 5 més treballat, però no el vam descarregar net a l’assaig fins la setmana prèvia a la Diada on havíem anunciat que el tiraríem. Evidentment que no es el mateix tipus de castell que la torre, però si més no, es pot prendre com una referència. En el cas de la torre se que el tenim que descarregar net un parell o tres de cops a l’assaig abans de portar-ho a plaça, i per fer-ho encarà queda molta i molta feina de preparar el pom de dalt.
De fet, encarà que tinc ganes de descansar una mica d’assajos, també tinc ganes de tornar-hi per fer les proves de torre i veure quines sensacions desprèn aquest castell a la tornada. Potser soc massa agosarat, i no vull crear falses expectatives, però veig aquest castell molt a prop, si la canalla torna amb ganes seguiré somiant tirar aquest castell per La Mercè. Fer-lo seria superar els objectius, ja que per La Mercè tornar a repetir l’actuació del XIé Aniversari seria molt bo per nosaltres, però qui sap.... (de moment encarà que hi hagi crisi, el somiar no es paga).
To be continued.....
Ahir vaig tornar a la feina després de 15 dies de vacances, 15 dies que m’han fet desconnectar de varies coses, també m’han fet desconnectar una mica de castells, que ja em tocava, i dic una mica perquè he anat seguit l’actualitat castellera via internet, això si, sense tenir la pressió/obligació de preparar els assajos de dimarts i divendres. No se que te la meva feina, que cada cop que baixo a fer un piti començo a pensar amb castells, millor dit, començo a pensar amb els pròxims objectius que m’agradaria assolir.
Avui m’ha vingut al cap la torre de 7 o dos de 7 (cada un que li digui com li doni la gana), porto tot el dia pensant amb aquest castell, pensant si seriem capaços de tenir-lo per La Mercè, millor dit, somiant que el fèiem per La Mercè. Soc realista i se que encarà li queda molt assaig a aquest castell, però les proves fetes a l’assaig em donen moltes esperances, tenim un tronc més o menys definit, i sol falta que la canalla se’l cregui. Espero que a la volta de vacances tinguem aquest castell com el proper objectiu, potser no arriba aquesta temporada, però tota la feina feta servirà per la temporada vinent. De totes formes crec que aquest castell sortirà en breu, li falta fer aquell “clic” i el tindrem, potser es una visió massa optimista, però les sensacions que tinc son bones, no serà un castell fàcil per nosaltres, però tenim que apostar i creure que el podem fer.
Veig que la majoria de gent que més o menys “controla” una mica de castells el veu com un objectiu molt i molt difícil i veu el castell molt lluny, potser, com he dit abans, la meva visió es massa optimista, però opino que la seva massa pessimista o conservadora. Si depengués directament de mi apostaria per ficar-li una data, se que es un castell que el tens o no el tens i el tema de voler-ho tirar-ho per una data en concret pot fer que fem un pas enrere si ens precipitem a l’hora de portar-lo a plaça, però es convenient ficar-se una data per així treballar-lo amb condicions i amb un mínim de pressió que sempre fa que la concentració sigui més gran.
A mode d’exemple, dir que l’any passat, encarà que s’havia treballat, no teníem un 5d7 que donès garànties, però s’havia de fer per la diada de Tardor, i a l’assaig previ el vam descarregar net, el primer cop que es feia a l’assaig, i a la Diada, ningú es creia que el descarregaríem i menys després de la caiguda del 4d7a, però la concentració de tothom va fer que aquell castell sembles fàcil per nosaltres (sincerament crec que es el castell en el que he vist més concentració de tots els que hem fet), aquest any portàvem el 5 més treballat, però no el vam descarregar net a l’assaig fins la setmana prèvia a la Diada on havíem anunciat que el tiraríem. Evidentment que no es el mateix tipus de castell que la torre, però si més no, es pot prendre com una referència. En el cas de la torre se que el tenim que descarregar net un parell o tres de cops a l’assaig abans de portar-ho a plaça, i per fer-ho encarà queda molta i molta feina de preparar el pom de dalt.
De fet, encarà que tinc ganes de descansar una mica d’assajos, també tinc ganes de tornar-hi per fer les proves de torre i veure quines sensacions desprèn aquest castell a la tornada. Potser soc massa agosarat, i no vull crear falses expectatives, però veig aquest castell molt a prop, si la canalla torna amb ganes seguiré somiant tirar aquest castell per La Mercè. Fer-lo seria superar els objectius, ja que per La Mercè tornar a repetir l’actuació del XIé Aniversari seria molt bo per nosaltres, però qui sap.... (de moment encarà que hi hagi crisi, el somiar no es paga).
To be continued.....
viernes, 22 de febrero de 2008
Comencem la temporada
Obro el ulls, miro l'hora, les 8 del mati, encara no ha sonat el despertador i ja no puc dormir més, millor, aixi podrer anar al lokal d'hora i encara em quedaran mandonguilles del toni per esmorzar, mmm...rapid rapid... dutxeta rapida, cafeto + cigarret i a ficar-se els pantalons blancs. Que bé, planxadets per la mama (això de anar al poble de tant en tant va bé).
Motxila, casco, una mica de musiqueta matinera (escoltar bob es genial un diumenge pel mati), i al rotllo.
Parada obligatoria al kiosc per comprar tabac i el pais (cd de camaron inclós).
Ja tem al lokal, a menja una miqueta i a acabar de perfilar les pinyes per l'actuació. Com sempre hi ha baixes a última hora i tenim que reestructurar les pinyes, que li nem a fer, bona cara i a solucionar-ho.
Al local ja comença ha haver-hi ambient de diada, es nota que la gent te ganes de començar la temporada, be be, bona senyal.
COLLA ANEM!! algu crida, i ens movilitzem direcció plaça de la catedral. Alli ens esperem a que tothom acavi d'arribar, a ver si no hi ha més baixes.
Això comença, les colles ens comencem a moure, pilar obligat davant Santa Eulalia, i vinga, ara ja estem, acavem de començar. Pilar caminat fins la porta de l'ajuntament, cap problema.
Entrem el penultims i ens toca actuar els primers, comencem a montar la pinya de la torre i encara hi ha gent dins de l'ajuntament, bueno, no ens fikem nerviosos. La pinya es tanca, comencem a pujar els segons, mare meva kina pinya, fa un goig. La descarreguem sense cap problema, un pelin lenta la pujada de la canalla però no comporta cap problema.
Segon castells escollit el 3d6, el tronc del 3d7 treien als segons. Tampoc presenta cap problema, esperem poder pujar un pis aquesta estructura en breu.
I per acabar el 5d6, que també pujar un pel lent però que tampoc donà problemes. (castells que la temporada pasada no vam ocnseguir fins mitja temporada). I la guinda del pastis es el pilar de 5, que presenta algun problemilla, xo es descarrega (hi ha que ficar-li una mica d'emoció a la diada, sino malament).
Podem estar contents, surtim de plaça amb els nostres castells sostres descarregats i a més a més el pilar de 5. Esperem que aquesta diada sigui un auguri de aquesta temporada.
I per rematar el dia, paella del Toni al lokal.
Avui marxo content a dormir...
Motxila, casco, una mica de musiqueta matinera (escoltar bob es genial un diumenge pel mati), i al rotllo.
Parada obligatoria al kiosc per comprar tabac i el pais (cd de camaron inclós).
Ja tem al lokal, a menja una miqueta i a acabar de perfilar les pinyes per l'actuació. Com sempre hi ha baixes a última hora i tenim que reestructurar les pinyes, que li nem a fer, bona cara i a solucionar-ho.
Al local ja comença ha haver-hi ambient de diada, es nota que la gent te ganes de començar la temporada, be be, bona senyal.
COLLA ANEM!! algu crida, i ens movilitzem direcció plaça de la catedral. Alli ens esperem a que tothom acavi d'arribar, a ver si no hi ha més baixes.
Això comença, les colles ens comencem a moure, pilar obligat davant Santa Eulalia, i vinga, ara ja estem, acavem de començar. Pilar caminat fins la porta de l'ajuntament, cap problema.
Entrem el penultims i ens toca actuar els primers, comencem a montar la pinya de la torre i encara hi ha gent dins de l'ajuntament, bueno, no ens fikem nerviosos. La pinya es tanca, comencem a pujar els segons, mare meva kina pinya, fa un goig. La descarreguem sense cap problema, un pelin lenta la pujada de la canalla però no comporta cap problema.Segon castells escollit el 3d6, el tronc del 3d7 treien als segons. Tampoc presenta cap problema, esperem poder pujar un pis aquesta estructura en breu.
I per acabar el 5d6, que també pujar un pel lent però que tampoc donà problemes. (castells que la temporada pasada no vam ocnseguir fins mitja temporada). I la guinda del pastis es el pilar de 5, que presenta algun problemilla, xo es descarrega (hi ha que ficar-li una mica d'emoció a la diada, sino malament).
Podem estar contents, surtim de plaça amb els nostres castells sostres descarregats i a més a més el pilar de 5. Esperem que aquesta diada sigui un auguri de aquesta temporada.
I per rematar el dia, paella del Toni al lokal.
Avui marxo content a dormir...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)